He quedado fascinado
Álbum: Les cançons tel·lúriques
Fecha de lanzamiento: 2008
Letra: Jacint Verdaguer
Allà
d'allà de l'espai He vist somriure una estrella Perduda en lo front del cel Com espiga en temps de sega, Com al pregon de l'afrau Una efímera lluerna –Estrelleta –jo li he dit–, De la mar cerúlea gemma, ¿De les flors de l'alt verger Series tu la darrera? –No só la darrera, no; No só més que una llanterna De la porta del jardí Que creies tu la frontera És sols lo començament Lo que prenies per terme L'univers és infinit, Pertot acaba I comença, I ençà, enllà, amunt I avall, La immensitat és oberta, I a on tu veus lo desert Eixams de mons formiguegen |
Allí allí en el espacio He visto sonreír una estrella Perdida en la frente del cielo Como espiga en tiempos de siega, Como en lo profundo del terreno una efímera luciérnaga -Estrellita -yo le he dicho-, Del mar cerúlea gema, ¿De las flores del alto vergel serías tú la última? -No soy la última, no; No soy más que una linterna De la puerta del jardín que creías tú la frontera Es sólo el comienzo lo que tenias por término El universo es infinito, por doquier termina y comienza, Y acá, allá, arriba y abajo, la inmensidad es abierta, Y a donde tú ves el desierto enjambres de mundos hormiguean |