(21) Roger Mas - Plus Ultra

He quedado fascinado




Álbum: Les cançons tel·lúriques
Fecha de lanzamiento: 2008
Letra: Jacint Verdaguer

Allà d'allà de l'espai
He vist somriure una estrella
Perduda en lo front del cel
Com espiga en temps de sega,
Com al pregon de l'afrau
Una efímera lluerna

–Estrelleta –jo li he dit–,
De la mar cerúlea gemma,
¿De les flors de l'alt verger
Series tu la darrera?
–No só la darrera, no;
No só més que una llanterna

De la porta del jardí
Que creies tu la frontera
És sols lo començament
Lo que prenies per terme

L'univers és infinit,
Pertot acaba I comença,
I ençà, enllà, amunt I avall,
La immensitat és oberta,
I a on tu veus lo desert
Eixams de mons formiguegen
Allí allí en el espacio
He visto sonreír una estrella
Perdida en la frente del cielo
Como espiga en tiempos de siega,
Como en lo profundo del terreno
una efímera luciérnaga

-Estrellita -yo le he dicho-,
Del mar cerúlea gema,
¿De las flores del alto vergel
serías tú la última?
-No soy la última, no;
No soy más que una linterna

De la puerta del jardín
que creías tú la frontera
Es sólo el comienzo
lo que tenias por término

El universo es infinito,
por doquier termina y comienza,
Y acá, allá, arriba y abajo,
la inmensidad es abierta,
Y a donde tú ves el desierto
enjambres de mundos hormiguean



No hay comentarios: